Aaaay mi amor com t'anyor, es sobretot els vespres que amb el colchón de 1´50 anda que no sobra espai aqui jo sola, be no es vera el senyor Oliver el tenc aqui devora es cabrón, que es pensa que jo som el seu coixi
Je t'aime. Je t'aime. Je t'aime. Mon amooooouuur!!!!!!!! De fons sona la música. Ohh sii!! quina preciosa cançó, es Symphony, d'en Mozart. Els dos descalços. Jo duc un vestit blanc, fora mánigues,i fora escote, estret de cintura i amb la falda ample fins damunt els joneons(estil anys 50), amb uns guants tránsparents de tela de encaix fins mes damunt del colço i els cabells recoits lluint el coll (fora joies). Y tú!? Tú deslumbres amb els teus ulls casi negres, la teva mirada que fa que les cames me tramolin, els teus cabells brillants... la teva barba que cuant me roçes pinxes. Y en Mozart sonant de fons i tu i jo ballant abraçats al ritme de la música, mirant-nos l'un a l'altre. Enamorats. Però ara, ara s'acaba la canço i tu i jo seguim allà, an el pati, es de madrugada i ens importen una merda els veinats. Focs com a llengos. Merci per aquest ball.
No hay comentarios:
Publicar un comentario