sábado, 11 de septiembre de 2010

Amb tu malament no hi siguis

Mi amor això es lo que et vaig escriure ahir vespre casi a les dues de sa dematinada, (com que ja per fi he conseguit escriure an aquest blog pues borrare l'altre, pero no vull que es perdi aquest ball.)


:b El cielo está nublado apunto de llover, así están mis ojos cuando no te puedo ver. XDD:b:P:))
Aaaay mi amor com t'anyor, es sobretot els vespres que amb el colchón de 1´50 anda que no sobra espai aqui jo sola, be no es vera el senyor Oliver el tenc aqui devora es cabrón, que es pensa que jo som el seu coixi:>gggrrrrrr. Queden ja domés dues semanes menys un dia per tornar a pasar tots els vespres junts... Mira que no volia fer un diari del blog aquest però al final ho pareixerá ññ. M'el volia fer a blogspot, que es mes guay, pero no me deixen:: : Aqui hi ha super de cares molt chules, te les dedic XDD jjajayoutube=>:!::?::idea::):D:DD:pB);):>:o88|8|>:-[:roll::oops::|:-/>:(>:(:'(|-|:>>:yes:;D:b:P:)))-oU-(:::??::no::`(>:-(:XX(:zz::yawn::wave::lalala::lalala::crazy:>:XX. Au! un variat de expresions per tu ;-)
 Je t'aime. Je t'aime. Je t'aime. Mon amooooouuur!!!!!!!! De fons sona la música. Ohh sii!! quina preciosa cançó, es Symphony, d'en Mozart. Els dos descalços. Jo duc un vestit blanc, fora mánigues,i fora escote, estret de cintura i amb la falda ample fins damunt els joneons(estil anys 50), amb uns guants tránsparents de tela de encaix fins mes damunt del colço i els cabells recoits lluint el coll (fora joies). Y tú!? Tú deslumbres amb els teus ulls casi negres, la teva mirada que fa que les cames me tramolin, els teus cabells brillants... la teva barba que cuant me roçes pinxes. Y en Mozart sonant de fons i tu i jo ballant abraçats al ritme de la música, mirant-nos l'un a l'altre. Enamorats. Però ara, ara s'acaba la canço i tu i jo seguim allà, an el pati, es de madrugada i ens importen una merda els veinats. Focs com a llengos. Merci per aquest ball.

No hay comentarios:

Publicar un comentario